vida

secreta

Només allò que és íntim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l'àmbit
en què, cansat, reposo del desori
de cada dia.Jo i els meus records
salvats curosament de l'escomesa
duna vida viscuda com qui fa
camí amb el vent de cara i no se sent
gairebé mao compromés amb el ritme
qui li dictem els deures i les modes.

Només l'imaginari converteix
el fer e desfer en una altra lucidesa
agosarada i tràgica. Després,
tot el que quedi escrit a les parets
dels sentits balbs serà vida secreta,
l'única que em pertany i que puc sempre
contemplar, temerari e desembolt,
com qui s'inventa una nova memòria.


jametinhadito Miquel Martí i Pol


observações são bem vindas obrigado ;_)))